40 ANYS DE LA LOREG: CRISIS DELS 40 i L’OPACITAT

 

Avui 19 de juny de 2025 els electoralistes estarem de celebració, doncs enguany es celebraran 40 anys de la sanció de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny de règim electoral general, publicada en el BOE el dia 20 de juny i en vigor a partir del dia següent.

Aquesta llei, encarregada de regular el procés electoral ha acompanyat mes de 120 processos electorals, en especial als territoris, com Catalunya, que no han desenvolupat Llei electoral pròpia.

Reserva orgànica i llei pròpia

L’apreciada, almenys per qui subscriu aquest text, LOREG és una norma que amb les seves coses positives i negatives, no deixa d’establir un sistema electoral, que arcaic a mes no poder però que funciona amb una precisió sorprenent.

És evident la importància de la norma, doncs és estructural al sistema polític de l’Estat i per tant, ens trobem una reserva de llei orgànica a l’article 81 de la Constitució de 1978.

Tot i la reserva de llei orgànica les Comunitats Autònomes poden desplegar una llei electoral pròpia, tot i que aquesta només seria d’aplicació en el marc d’elecció del poder legislatiu autonòmic.

En el cas de Catalunya la inexistència de llei electoral pròpia és summament curiós, essent que es justícia en la necessitat d’una majoria qualificada que requereix l’article 56.3 de l’Estatut, que ha sigut impossible d’assolir pel xoc d’interessos dels partits polítics al respecte de modificacions al repartiment de representants vinculat a territori i població.  És per tant que aquesta majoria qualificada (2/3) només s’assoliria si es formula una llei electoral molt “light” a l’estil del País Valencià on només regulen certs aspectes procedimentals.

 

El procediment electoral i com lo d’abans sempre funciona

És destacable el fet de que els que hem viscut un procés electoral en tots els seus aspectes des de dins ens xoquen certes actuacions i accions que es troben plenament recollides a la LOREG i que, converteixen el procés electoral en un procediment tant fotudament arcaic que el converteix en quasi impossible de manipular.

Mes enllà de procediments electorals com les eleccions locals on certament la capacitat de fer trampes a municipis concrets o amb cens molt reduït poden tenir un vis d’èxit, formular una tupinada a unes eleccions generals o autonòmiques és poc mes que impossible, pel simple fet de que els actes d’escrutini son públics (públics per a tothom i no només per als representants de les formacions polítiques) i que aquest procediment es formula dues vegades, primer a la mesa electoral i posteriorment a l’escrutini general.

És a dir, és tant arcaic com que les urnes es compten manualment, es formalitzen les actes manualment i digitalment (aquí és on entra INDRA) i aquestes actes es contrasten una segona vegada al cap de 5 dies en un escrutini general en el qual els representants de les formacions polítiques podem exposar possibles errors i discrepàncies, que en els casos que conec jo, han sigut atesos amb total diligència i col·laboració dels funcionaris de justícia que formulen aquest escrutini.

Per tant, tenim un doble sistema de control per evitar errors, ja siguin intencionats o involuntaris i garantir que l’exercici mes pur de la democràcia que és exercir el dret de sufragi actiu es respecti per a tots els ciutadans.

 

Els “bulos” i l’ús que en fa l’extrema dreta

Com que el comú del ciutadà no ha assistit a l’acta d’escrutini ni ha exercit les funcions d’apoderat o interventor l’extrema dreta n’ha fet ús per reivindicar possibles fraus electorals qual els resultats no han sigut els que els hi interessaven.

Un cas paradigmàtic és a les passades eleccions al Parlament Europeu on es van computar a l’escrutini de la nit electoral que la formació política Junts havia tret resultats elevats en col·legis electorals ubicats per diferents punts del territori Espanyol.

Aquest fet, pels que coneixem el procediment era clar i evident que alhora de passar els resultats a l’aplicació realitzada per Indra s’havia comes l’error de saltar-se una línia al incloure els resultats, per la qual cosa sortien números si mes no curiosos. Per això, i els partits d’extrema dreta no expliquen, tot i que ho saben igual de be que la resta de formacions polítiques, que l’escrutini general te la funció de resoldre aquests errors.

Mes enllà de l’error cal assenyalar que a les eleccions al Parlament Europeu la circumscripció és el total del territori estatal i per tant hi ha d’haver paperetes electorals de fotes les formacions que participen, i per tant ens hem de trobar paperetes dels partits catalans als col·legis electorals de Ceuta o Lanzarote.

El nivell d’atac radica en lo discursiu, sense tenir cap voluntat de ser constructiu i millorar la llei com s’ha donat en aquests últims dies a raó dels casos de presumpta corrupció del PSOE inclús vinculant l’actuació de Correos durant les eleccions. Qualsevol persona que ha demanat el vot per correu sap que aquest només es pot exercir per la persona sol·licitant i qualsevol que hagi sigut membre de mesa o apoderat sap que el correu s’introdueix a urna per part de la presidència de la mesa, element que fa que, com en tot el procés que analitzem, una tupinada massiva és quasi impossible. En aquest sentit la representació general de VOX, que per tal de generar un titular tendenciós sol·licita una investigació sobre possible frau en el vot per correu de les passades eleccions generals, essent aquesta petició magistralment resolta per part de la Junta Electoral Central en el sentit de defensar el procediment i les mesures “reals” aplicables quan existeixin indicis de fraus o delictes electorals.

 

La crisis dels 40

Com a les persones la LOREG també està patint una crisis d’edat, crisis que es soluciona amb una sèrie de modificacions, ja siguin volgudes per part del poder legislatiu o impostades, per part del poder judicial.

A finals de 2024 va entrar en vigor la Llei orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritaria i presència equilibrada de dones i homes, que modificava l’article 44bis, 187 i 206 de la LOREG en el sentit d’introduir l’obligatorietat de les llistes peritaries ordenades de forma alternativa, obligació que es modula a les eleccions locals on aquesta obligació només es donarà als municipis de mes de 5.000 habitants i la paritat en les propostes de diputats provincials.

Si bé és cert que aquesta tipologia o obligació de paritat ja es donava en alguns partits, en especial a Esquerra Republicana, aquesta obligació legal permetrà veure mes dones regidores, element essencial per a la plena igualtat.

Un altre canvi, aquest no buscat, és el que ens va donar el Tribunal Constitucional, en la seva Sentència del passat 17 de juny, en el resolia una qüestió d’inconstitucionalitat declarant  inconstitucional l’exigència de majoria reforçada en les mocions de censura en les quals un dels firmants formava o havia format part del grup municipal de l’alcalde atenent a que afecta al ius in officium dels electes, ius in officium vinculat al dret de participació en els assumptes públics, dret fonamental recollit a l’article 23 CE.

Cal assenyalar que al 2017 en un altre ST declarava inconstitucional aquesta majoria reforçada quan vinculava a qualsevol no adscrit, independentment del grup de procedència.

Mes enllà d’estar d’acord amb la inconstitucionalitat del precepte és una senyal clara de que el transfuguisme s’ha resolt fatal principalment per la manca de voluntat de les formacions polítiques.

 

L’urna opaca i nacional

Mes enllà de curiositats que trobem al text legal, no hi ha millor manera d’acabar aquest escrit que exposant una de les coses mes curioses que m’he trobat d’entre els mes de 10 processos electorals en els que he participat.

Això va passar a un Consolat a Suïssa, on durant els processos electorals els residents nacionals amb residencia allà se’ls hi permet votar, ja sigui per correu o a urna al Consolat, vots que després s’enviaran per a ser recomptats a l’escrutini general.

La problemàtica va recaure en relació a l’urna que el Consol va decidir emprar durant els tres dies de procés electoral, urna que d’acord al Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementaria dels processos electorals ha de ser transparent i precintada.

Doncs van decidir que la transparència era relativa però que precintada si que no es podia escapar i van fer servir l’urna que s’exposa a la imatge.

Cal dir que quan ho vàrem comunicar a la JEC es van posar en contacte amb el Consolat obligant a la modificació de l’urna per una que complís amb els mínims establerts, però no deixa de ser un moment curiós i divertit, que ajuda a eliminar la tensió dels apoderats (també hi pot haver apoderats als Consolats) durant el procés.

 

El vot delegat i record d’España

Als últims processos electorals s’ha posat de moda el municipi de Villaroya, per ser el municipi que vota mes ràpid. Cal assenyalar prèviament que la mesa electoral no pot finalitzar la seva actuació fins les 20 hores del dia del procés electoral o quan ha participat tot el cens existent en la mateixa i per tant, en un municipi on la única mesa electoral està composta de 7 persones (de les quals 3 formen la mesa electoral) si algú s’adorm o no va a votar aquests hauran d’estar fins les 20h esperant a poder iniciar el recompte.

Tanmateix i amb la voluntat de continuar generant la notícia de que voten en temps record es va donar una situació curiosa a les passades eleccions generals, on es pot veure com una senyora vota amb el DNI d’un home, és a dir, vota de forma delegada, totalment il·legal per tal de, i amb la connivència de tots els veïns, per tal de poder dir que han assolit el record.

 

Conclusió

Al entendre de qui subscriu aquest text, és destacable que el procediment electoral a l’Estat Espanyol és fotudament arcaic, però alhora dota aquest d’una sèrie de garanties que impedeixen la seva corrupció, almenys de forma massiva.

És essencial però, introduir mecanismes que agilitzin certs processos, com son segurament certs procediments interns dels agents electorals, però d’aquí a arribar al vot formulat electrònicament crec que hi ha una distancia difícil de salvar, perquè lo intangible sempre serà susceptible de ser criticat.