PODEN ELS ELECTES LOCALS COBRAR PER OFICIAR CASAMENTS?

 

 

PODEN ELS ELECTES LOCALS COBRAR PER OFICIAR CASAMENTS?

Introducció

Els electes locals, aquells escollits per part de la ciutadania del seu municipi que ostenten una sèrie de drets, deures i prerrogatives inherents a la seva condició, essent a vegades de tediós compliment i a vegades d’allò més gratificants, com per exemple el poder oficiar casaments.

Marc normatiu

El Codi Civil estableix a l’article 51.2 que seran competents per a celebrar matrimonis:

• L’Alcalde del municipi on es celebri el matrimoni o regidor en que aquest hagi delegat
• El secretari judicial o notari
• El funcionari diplomàtic o consular encarregat del Registre Civil a l’estranger

Cal fer una menció especial al fet que mitjançant la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, que modifica l’article esmentat s’elimina la possibilitat als Jutges de Pau de poder celebrar matrimonis. Aquest fet no és baladí, ja que molt probablement la càrrega de celebració de matrimonis es dividia a parts iguals entre Jutge de Pau i electes locals.

Per tant, els alcaldes i alcaldesses poden oficiar casaments, essent que és una competència que pot delegar a qualsevol dels electes locals del consistori.

No només ostenten la capacitat de celebrar-los i d’aixecar-ne acta d’aquest, sinó que a més, tot i que l’article 58 de la Llei 20/2011, de 21 de juliol del Registre Civil no estableix de forma clara que l’expedient matrimonial haurà de ser formalitzat per la pròpia Corporació, són aquestes les encarregades de desenvolupar-lo.

Règim econòmic dels electes locals

Mes enllà de tota la part procedimental, el que motiva aquest escrit és el fet de conèixer si l’alcaldia o l’electe qui ha rebut la delegació per a la celebració d’aquest pot rebre una compensació econòmica vinculada al fet d’oficiar el casament.

Pel que fa al règim econòmic corresponent als electes locals ens hem de dirigir al que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, que recull al Capítol V del seu Títol III l’Estatut dels membres de les Corporacions locals.

A l’article 75 ens estableix les tres possibilitats en les quals poden percebre retribucions amb cert caràcter periòdic:

• Dedicació exclusiva: La trobem recollida a l’article 75.1 LRBRL, que estableix que els membres de les Corporacions Locals percebran retribucions per l’exercici dels seus càrrecs quan els desenvolupin  amb dedicació exclusiva, essent aquestes incompatibles amb altres retribucions a càrrec dels pressupostos de les Administracions Públiques i dels ens, organismes o empreses dependents d’elles així com el desenvolupament d’altres activitats, en els termes establerts a la Llei 57/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.
• Dedicació parcial: Establerta al punt segon de l’article esmentat ens exposa que els membres de les Corporacions Locals que desenvolupin els seus càrrecs amb dedicació parcial per realitzar funcions de presidència, vicepresidència o ostentar delegacions, o desenvolupar responsabilitats que així ho requereixin, percebran retribucions per el temps de dedicació efectiva a la les mateixes.
• Indemnitzacions: Regulat al punt tercer de l’article senyalat, que disposa que els membres de les Corporacions Locals que no tinguin dedicació exclusiva ni dedicació parcial percebran assistència per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats de la Corporació de que formen part, en la quantia senyalada per el Ple de la mateixa.

Per tant, ens trobem davant de la possibilitat que tenen els electes locals de poder percebre dedicacions vinculades al seu grau de dedicació, tema que mereix un anàlisi propi i detallat,  o esser indemnitzats per a la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats dels que formen part.

El quart element, i que considero que s’ha de separar dels altres tres és el de percebre indemnitzacions per a les despeses efectives ocasionades en l’exercici del seu càrrec, segons les normes d’aplicació general de les Administracions públiques i les que en desenvolupament de les mateixes aprovi el ple de la corporació, precepte establert a l’article 75.4 LRBRL.

Es pot retribuir la celebració de matrimonis?

Un cop establert el marc en el que els electes poden percebre dedicacions o indemnitzacions cal configura si el supòsit concret que em pregunto te cabuda en aquests.

L’acció d’oficiar el casament, forma part del bloc competencial que ostenta l’alcaldia de la Corporació, i per tant, dins de les activitats inherents que te i que ha de desenvolupar, i per tant, si l’alcalde o alcaldessa te dedicació exclusiva o parcial considero que forma part del bloc de funcions que realitza dins de la seva activitat “politico-laboral”, ja que la relació te caràcter especial, i no es troba sotmesa a control horari. Per tant no podria percebre emoluments extres pel fet de oficiar casaments, de la mateixa manera que al no sotmetre la seva activitat a control horari l’excés d’hores no es poden compensar econòmicament.

Un altre aspecte seria el fet que l’alcalde o alcaldessa no tingues dedicació adscrita i rebés assistències per la concurrència efectiva als òrgans col·legiats. Al respecte d’aquest pressupòsit no cal desviar-se de la interpretació literal per entendre que no és aplicable doncs oficiar un casament no correspon amb la participació d’un òrgan col·legiat.

Cal assenyalar que em refereixo a alcalde o alcaldessa, sense incloure als regidors en els que pot delegar, doncs en el règim de retribucions no diferencia entre si ostenta la presidència o no.

Per tant, l’únic supòsit que es pot arribar a plantejar és que oficiar el casament sigui una despesa efectiva ocasionada en l’exercici del càrrec i per tant susceptible de ser indemnitzada.

Humilment opino que no és plantejable aquesta opció per, doncs, la literalitat del precepte, no entenc en quin punt es pot considerar que realitzar una competència que s’ostenta com a càrrec electe genera una despesa per a la mateixa persona que ha de ser indemnitzada per part de la Corporació.

Podríem plantejar que si l’electe s’ha de desplaçar per realitzar l’activitat aquest quilometratge si que respon a un despesa indemnitzable, però això xocaria frontalment amb el que s’estableix a l’article 16.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, per el que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats Locals  que estableix que els expedients no podran sortir de la Casa Consistorial i èticament amb la consideració de que si el quilometratge realitzat en el mateix terme d’on s’és electe local és realment indemnitzable o si ho ha de ser.

Conclusions

Per tant, al meu entendre, el percebre una retribució, indemnització o altre element de caràcter econòmic pel fet d’oficiar un casament, essent càrrec electe no troba encaix dins de les possibilitats que tenen els càrrecs electes per tal de poder rebre indemnitzacions o percepcions per assistència i per tant s’hauria de considerar totalment irregular el fet de que passi en alguna Corporació.