POT L’ELECTE LOCAL PARTIICPAR ALS ÒRGANS COL·LEGIATS DES DE EL COTXE?

 

Introducció

Va saltar la notícia (de forma molt local) que una regidora participava, mentre circulava amb el seu cotxe, a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa. En un primer moment em va semblar divertit alhora que estrany, tot i que només conec superficialment el Reglament Orgànic Municipal i creia recordar que aquest no havia desenvolupat una regulació especial sobre la participació als òrgans col·legiats de forma telemàtica.

Marc normatiu

El règim de funcionament dels òrgans col·legiats locals es troba regulat tant a la normativa estatal —concretament al capítol I del títol V de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, al títol III i IV del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, així com al capítol I del títol V del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local— com a la normativa catalana, concretament al títol IX del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Si bé és cert que té poc interès pel que motiva aquest escrit, cal assenyalar que és una qüestió que pot plantejar-se qualsevol persona que es trobi amb aquest conjunt normatiu que regula els mateixos aspectes (amb poquíssimes diferències) i es demani quina és la normativa aplicable al seu ajuntament.

L’article 149.1.18 de la Constitució estableix, dins de les competències exclusives de l’Estat, les bases del règim jurídic del sector públic, per la qual cosa les comunitats autònomes poden regular sobre la matèria dins del marge establert per aquestes bases. El mateix Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix, a l’article 160, que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local.

En aquest sentit, des de l’àmbit local hem de tenir com a marc de referència la normativa catalana, i en allò no regulat per aquesta ens podrem dirigir al ROF i, sobretot, al Reglament Orgànic Municipal (ROM), que pot modificar, dins la potestat autoorganitzativa, tot allò que no tingui caràcter bàsic. Això ho exemplifica la Resolució de 27 de gener de 1987, de la Direcció General d’Administració Local, sobre la posició ordinamental del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, i la seva aplicabilitat a les entitats que, segons la Llei 7/1985, disposin de Reglament Orgànic Municipal.

La referència al ROM és essencial, ja que és l’eina reguladora que permet desenvolupar opcions i accions relatives a la participació telemàtica als òrgans col·legiats de les corporacions locals, atès que els supòsits establerts normativament són summament escassos.

El COVID i l’avançament regulatori

Durant el confinament per la COVID, tant el Govern de la Generalitat com el de l’Estat van impulsar reformes legislatives que permetien quelcom que semblava absolutament impensable: que els plens dels ajuntaments es poguessin celebrar de forma telemàtica.

El Govern català va impulsar el Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, salut i gestió de residus sanitaris, transparència, transport públic i en matèria tributària i econòmica. Aquest establia, a la disposició addicional tercera, que els òrgans col·legiats de les entitats locals es podien constituir, convocar i celebrar a distància per causes de força major, greu risc col·lectiu, catàstrofe o calamitats públiques.

Uns dies més tard, el Gobierno va modificar la Llei de Bases mitjançant el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, incloent-hi també la possibilitat de celebrar els òrgans col·legiats de les entitats locals quan concorrin situacions excepcionals de força major, greu risc col·lectiu o catàstrofe pública que impedeixin o dificultin de manera desproporcionada el funcionament normal del règim presencial.

Per tant, durant la COVID i en períodes posteriors amb certes circumstàncies especials, es permet la possibilitat d’actuar amb mitjans telemàtics. Cal que arribés un confinament perquè el legislador es plantegés aquesta opció, és a dir, adaptar el funcionament dels òrgans col·legiats a la realitat actual.

Algunes situacions curioses es van donar, com la primera moció de censura local celebrada de forma telemàtica al municipi de Maldà (Urgell), on la sessió es va fer via Zoom al maig de 2020.

La regulació específica del ROM

En el cas concret que va motivar aquest escrit, una portaveu d’un grup de l’Ajuntament de Terrassa participa en una Junta de Portaveus —òrgan col·legiat sense competències decisòries— mentre circula amb cotxe.

El primer que vaig pensar és si el ROM de Terrassa establia la possibilitat de participació híbrida, és a dir, que alguns membres participin de forma telemàtica i d’altres presencialment, i si els supòsits per permetre-ho podien ser més amplis que les situacions de catàstrofe, que difícilment podrien afectar només un dels electes.

Si consultem el ROM de Terrassa, hi trobem que sí que incorpora la possibilitat de celebrar òrgans col·legiats amb caràcter telemàtic —concretament, en el cas dels Plens i de les Juntes de Govern Local— quan hi hagi força major, catàstrofe o calamitat pública, o bé greu risc col·lectiu. Per tant, no innova respecte a la legislació general.

Pel que fa a la participació telemàtica, sí que estableix opcions “més innovadores”: per exemple, en casos de baixa, malaltia greu, permís o situacions assimilades per maternitat o paternitat, es pot assistir telemàticament i votar a les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local mitjançant sistema de vot telemàtic.

Per tant, aquí sí que s’hi observa una voluntat d’apropar l’actuació dels òrgans col·legiats i dels seus membres a les realitats del mandat, probablement per evitar alteracions a les majories sorgides de les eleccions.

Però el cas de la regidora conductora no afecta ni un Ple ni una Junta de Govern Local, sinó una Junta de Portaveus. Per tant, no s’hi apliquen els preceptes anteriors, però sí que troba encaix en la disposició addicional tercera del ROM, que remet a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. Aquesta estableix que els membres poden participar-hi tant de forma telemàtica com presencial.

Conclusions

Al meu entendre, el ROM de Terrassa cobreix de manera més que suficient la possibilitat de participació als diferents òrgans col·legiats, diferenciant adequadament entre la participació telemàtica o híbrida en funció del caràcter decisori o deliberatiu de l’òrgan.

Més enllà del fet curiós, i dels possibles incompliments de les normes de circulació, el càrrec electe pot participar, fins i tot mentre circula, en òrgans no decisius de l’Ajuntament de Terrassa. En canvi, per participar en Plens i Juntes de Govern Local de forma telemàtica cal justificar-se dins dels supòsits establerts pel ROM.