DE LA FUMATA BLANCA A LA MAJORIA ABSOLUTA: RITUALS I SEMBLANÇES ENTRE L’ELECCIÓ DEL PAPA I DE L’ALCALDIA
Arran del traspàs del Papa
Francesc ens trobem amb un bombardeig d’articles (preparats de fa setmanes) de
com es celebrarà una de les litúrgies que aixequen mes curiositat a la resta de
mortals, el Conclave per a l’elecció del nou Papa.
Interessant i carregat
misticisme, el conclave ostenta moltes similituds amb l’elecció de l’alcaldia
de qualsevol municipi del nostre país, doncs aquest procés també te un alt
contingut simbòlic i de forma, amb petits detalls que s’escapen del coneixement
popular i inclús d’alguns secretaris d’Ajuntament.
Mitjançant el present escrit plantejo
humilment una comparativa entre els dos processos així com les casuístiques curioses
que es poden donar en el procés d’elecció de l’alcaldia.
Normativa aplicable
Com qualsevol litúrgia, o acte administratiu,
aquest s’ha de realitzar seguint els procediments establerts en la norma, així
que per tal d’establir i conèixer com s’ha d’elegir l’alcaldia, un cop
celebrades les eleccions locals és la (apreciada per qui subscriu aquestes línies)
Llei Orgànica 5/1985 de 19 de juny, de règim electora general, concretament al
seu article 196, i interpretat per la doctrina dels Tribunals i en especial de
la Junta Electoral Central.
En l’àmbit de l’elecció del papa
aquest procediment es troba estipulat per a la Constitució apostòlica Universi
Dominici Gregis publicada pel Papa Joan Pau II i modificada per motus
proprius del Papa Benedict XVI.
Per tant, en ambdós litúrgies
tenim el procediment bastant clar i delimitat, amb l’objectiu de garantir un
procediment clar, i vàlid, si bé és cert, que a la realitat no sempre és així
i, inclús en els procediments mes acotats ens podem trobar en grates sorpreses
que fan que la celebració d’aquests processos siguin com a mínim divertits.
La “vacant” de poder abans de
l’elecció
Abans d’entrar en l’acte purament,
cal desgranar el que passa entre que el Papa traspassa o es celebren les
eleccions locals i son elegits els respectius successors.
A Roma aquest impàs es coneix com
a Seu vacant, que s’inicia amb el Cardenal camarlenc donant tres tocs al cap
del Papa traspassat amb un martell de plata i cridant-lo pel seu nom seglar. La
figura del Cardenal camarlenc te una gran importància durant tot el procés, com
detallarem mes endavant, però pel que respecta a la Seu vacant és qui ostenta
la funció de cap d’Estat de la Ciutat del Vaticà, tot i que ostenta un poder
merament administratiu, el que permet el funcionament ordinari de les
institucions de l’Església.
Als nostres municipis, no es dona
cops al cap de l’alcalde però entre la celebració de les eleccions i la
constitució del nou Ajuntament, a l’igual que les de la resta d’electes locals,
i al trobar-se en funcions per finalització del mandat continuaran les seves
funcions només per a l’administració ordinària fins a la pressa de possessió,
és a dir, la constitució de la nova corporació i no podran adoptar acords que
requereixin una majoria qualificada.
Terminis
L’abans mencionada Universi Dominici
Gregis estableix que el Conclave s’ha de celebrar 15 dies després de l’inici
de la Seu vacant. Pel que fa a l’elecció de l’alcaldia també es troba
expressament calendaritzat, l’article 194 LOREG ens estableix que les
corporacions es constituiran en sessió pública el vintè dia posterior a la celebració
de les eleccions, a excepció de que s’hagi plantejat recurs contenciós-electoral
contra la proclamació dels electes, en la que es constituiria el quarantè dia
posterior a les eleccions.
És evident que el legislador considera
necessari impedir dilacions en relació a que els engranatges de l’administració
mes propera al ciutadà es constitueixi, establint uns terminis clars i que
alhora doten de garantia el procés de recurs davant la via contenciosa
electoral, doncs en el mateix els terminis son inclús mes curts que els del
procediment especial de vulneració de drets fonamentals, per la qual cosa inclús
arribant a l’última instancia, els 20 dies extres permeten que la corporació es
constitueixi de forma efectiva.
Desconec els designis de l’Església,
al respecte d’establir un termini de 15 dies si bé és cert que s’entén suficient
perquè tots els cridats a participar, els integrants del col·legi cardenalici
puguin assistir a Roma a exercir el seu dret (alguns dirien diví) d’escollir el
Bisbe de Roma.
El període de recull
espiritual
Si bé és cert que durant la Seu
vacant l’administració ordinària correspon al Cardenal camarlenc, aquest òrgan
unipersonal es complementa amb el que es coneix com a Congregacions, les quals,
segons la seva constitució i àmbit d’actuació realitzen diverses funcions que
van des de la preparació del funeral, fins a l’organització del conclave.
Evidentment que tot en la vida és
política i l’elecció del Papa no es troba exempt, per tant podem considerar que
aquestes reunions són on es teixeixen aliances i es formalitzen pactes per a l’elecció
del futur Papa.
El Secretari camarlenc
Havent exposat varies vegades la
figura del Cardenal camarlenc i de la importància d’aquest cal aterrar aquesta
figura als Ajuntaments i no és altre que la del Secretari de la Corporació, el
que s’encarregarà, juntament amb els tècnics de la mateixa de procedir amb les
formalitats de recollir les credencials expedides per la Junta Electoral de
Zona per als electes, fer complimentar a aquests la declaració de bens i
interessos i convocar-los a la Constitució de la Corporació, on podran exercir
el seu dret (alguns també el consideren diví) d’elegir alcaldia.
El Papable
Ja inclús abans del traspàs del Papa
son moltes les càbales al respecte de qui pot ser el seu successor, successor que
ha de complir una sèrie de requisits, que no es troben específicament
estipulats al dret canònic, mes enllà de la consideració de persona humil i que
promogui la bondat, ens hem de dirigir a la única especificitat, que és que
aquest tingui la capacitat i, per tant reunir les condicions de ser bisbe, per
tant, home i batejat.
Per tant sembla que per a ser
escollit alcalde o alcaldessa s’han de reunir mes requisits que per a ser
escollit Papa.
Mes enllà dels que s’incorporen
vinculats al dret de sufragi passiu, la incompatibilitat i inelegibilitat (principalment
articles 6 i 177 i 178 LOREG) apareix una situació que és summament interesant,
i és que els candidats a alcaldies han d’encapçalar les seves llistes
electorals. Per tant, si bé és cert que el ciutadà vota sobre una llista
tancada, les persones que l’encapçalen son les úniques legitimades per a ser
votades durant el procés d’elecció d’alcaldia.
Cal assenyalar que aquest
pressupòsit no es dona als municipis de menys de 250 habitants, en tant que en
aquests no es vota llista sinó que s’escullen candidates i candidats concrets
de les llistes que es presenten.
Per tant, en el procés només es
pot escollir aquells que encapçalin la llista, però que passa quan aquest no
vol ser elegible per a l’alcaldia, o quan prefereix no ocupar aquest lloc d’honor
però considera que ha de mantenir la condició d’electe?
Aquesta casuística, que sembla
inversemblant, però que es dona amb certa regularitat és estudiada i resolta
per la Junta Electoral Central. Mitjançant l’Acord 449/2011 de 16 de juny de
2011 es reitera la doctrina de la JEC al respecte de que el cap de llista no
desitgi ser candidat, haurà de renunciar expressament, essent candidat qui el
segueix a la llista, passant el renunciant a ocupar l’últim lloc d’aquesta i així
successivament, essent possible que la renúncia es formuli amb anterioritat a
la constitució de la Corporació.
Per tant, la condició de cap de
llista és mutable, inclús procedint a que si hi ha una renúncia col·lectiva a encapçalar
la candidatura per part de la llista mes votada i no s’obté la majoria
requerida per cap altra candidatura en el procés d’elecció ens podem trobar que
la condició de qui encapçala la llista mes votada serà qui encapçala la segona
llista mes votada.
També cal assenyalar una
casuística especial i desenvolupada per part del Tribunal Constitucional en la
seva Sentència 125/2013, de 23 de maig, que disposa que la condició d’encapçalar
la llista només pot ser ostentada per part dels que formaven part de la llista
electoral, per tant cap persona que no formava part de la llista no podrà ser
escollit alcalde, a excepció de si aquesta elecció és via moció de censura.
Pro eligendo pontifice o
maior
Arribats al punt de que arribem
al dia en que s’escull al Papa o a l’alcaldia hem de tenir presents que,
evidentment, com a tota litúrgia, els dos procediments no estan absents dels
seus rituals propis.
A l’elecció del Papa, mes enllà
de la missa pro eligiendo pontifice que es celebra a la Basílica de Sant
Pere, i que es traslladen en processió fins a la Capella Sixtina entonant la
Lletania dels Sants, ens interessa un dels passos que exerceixen de forma
individual quan ja estan a la Capella Sixtina, que és la de formular una jura,
en la qual el Cardenal degà formula la següent exposició:
Nos omnes
et singuli in hac electione Summi Pontificis versantes Cardinales electores
promittimus, vovemus et iuramus inviolate et ad unguem Nos esse fideliter
et diligenter observaturos omnia quae continentur in Constitutione Apostolica
Summi Pontificis Ioannis Pauli II, quae a verbis « Universi Dominici Gregis »
incipit, data die xxii mensis Februarii anno MCMXCVI. Item promittimus, vovemus
et iuramus, quicumque nostrum, Deo sic disponente, Romanus Pontifex erit
electus, eum munus Petrinum Pastoris Ecclesiae universae fideliter exsecuturum
esse atque spiritualia et temporalia iura libertatemque Sanctae
Sedis integre ac strenue asserere atque tueri numquam esse destiturum.
Praecipue autem promittimus et iuramus Nos religiosissime et quoad cunctos,
sive clericos sive laicos, secretum esse servaturos de iis omnibus,
quae ad electionem Romani Pontificis quomodolibet pertinent, et de iis, quae in
loco electionis aguntur, scrutinium directe vel indirecte respicientibus; neque
idem secretum quoquo modo violaturos sive perdurante novi Pontificis electione,
sive etiam post, nisi expressa facultas ab eodem Pontifice tributa sit, itemque
nulli consensioni, dissensioni, aliique cuilibet intercessioni, quibus
auctoritates saeculares cuiuslibet ordinis et gradus, vel quivis hominum coetus
vel personae singulae voluerint sese Pontificis electioni
immiscere, auxilium vel favorem praestaturos.
A la qual cada un dels cardenals
respon de forma individual, per la qual es promet i obliga.
En l’àmbit de les Corporacions
locals també existeix la jura o promesa que s’ha de realitzar, la que ens
estipula l’article 108 LOREG al respecte de tots els electes de qualsevol
procediment electoral. En aquest article s’expressa que hauran de jurar o
prometre l’acatament a la Constitució. Aquesta situació s’ha vist modificada
per la famosíssima Sentencia del Tribunal Constitucional 74/1991, que accepta
la inclusió de “per imperatiu legal” per tal de no fer referència explícita a
la Constitució de 1978, doncs entén, a grans trets, que la inclusió d’aquesta
expressió d’obligació no implica que l’acatament no sigui ple o incondicional i
per tant vàlid.
Les votacions i la majoria requerida
Pel que fa a l’elecció del Papa
és requereix una majoria qualificada de 2/3 dels electors per tal de que algun
sigui elegit, sense establir límits en el nombre de votacions ni temps que poden
tardar a assolir aquesta majoria, si bé és cert que des de que s’aplica la
Constitució apostòlic actual s’han escollit el papa en solament quatre
votacions (Benet XVI) i en cinc (Francesc).
En l’àmbit local, el legislador
si que te voluntat de que aquesta sigui ràpida i limitada en el temps i per
tant s’estableix que per a l’elecció es requerirà la majoria absoluta dels membres
electes de la Corporació Local, essent que si en primera votació no s’assoleix
aquesta per a cap candidat serà proclamat qui encapçali la llista mes votada a
les eleccions, per tant ens trobem en un procediment limitat a una sola acció de
vot per part dels electes, on la posició de llista mes votada te una lleugera avantatge
al respecte dels seus contrincants polítics, doncs la falta d’enteniment o de
pacte no es podrà utilitzar com una acció de filibusterisme.
El secretisme en ambdós
procediments
El conclave, en tant que es celebra
en el mes estricte secret i amb caràcter privat, fet que motiva la majoria d’escrits
al respecte (inclús aquest) i que l’incompliment del secret per part de tots
els que hi participen es castiga amb l’excomunió latae sententiae pel
que fa al procés d’elecció de l’alcaldia també ostenta certs moments en el que
apareix el secret.
Si bé és cert que la LOREG
estableix expressament que la constitució de la corporació es formularà en
sessió pública, i per tant, l’elecció també serà en la mateixa sessió pública,
el que ens trobem regularment és que l’exercici dels vots es formula mitjançant
paperetes i en urna, és a dir, votació secreta.
En cap precepte de la LOREG s’estableix
o s’exigeix que la votació sigui secreta, i segurament es realitza així inspiració
en el dret parlamentari. A falta de regulació ens hauríem de dirigir al que es disposa
a la normativa de caràcter sectorial. La Llei 7/1985, de 2 d’abril reguladora
de les bases de règim local estableix, al seu article 46 que l’adopció d’acords
es produeix per votació ordinària, a excepció que el Ple acordi la votació nominal
i si ens dirigim al Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova
el reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats
locals estableix, al seu article 102 que el seu sistema normal de votació serà
l’ordinari, la votació nominal requerirà de sol·licitud per part d’un grup municipal
i que es voti aquesta per majoria simple i que la votació secreta només es
podrà utilitzar per elecció o destitució.
Al meu entendre i aplicant la
normativa sectorial el procés no hauria de ser secret de base i aquest s’hauria
de sol·licitar si bé és cert que no requereix de petició de grup municipal perquè
l’article no ho demana i hauria de ser la mesa d’edat qui decideixi el
procediment.
El futur
Evidentment, un cop escollit el Papa
no sabem quan es tornarà a celebrar un nou conclave, però el que si que podem
saber és quan es tornarà a escollir noves alcaldesses i alcaldes als nostres municipis,
doncs d’acord al que s’estableix a l’article 42 LOREG, on s’estableix el quart
diumenge de mes de l’any que correspongui, en tant que els mandats son de
quatre anys, el dia de les eleccions serà el proper 23 de maig de 2027 i, per
tant el d’elecció d’alcaldessa o alcalde serà el proper 12 de juny de 2027 o 2
de juliol de 2027 si hi ha recurs contenciós-electoral sobre la proclamació d’electes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada