Àgora Local. Anàlisi de dret local i electoral

  Avui 19 de juny de 2025 els electoralistes estarem de celebració, doncs enguany es celebraran 40 anys de la sanció de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny de règim electoral general, publicada en el BOE el dia 20 de juny i en vigor a partir del dia següent. Aquesta llei, encarregada de regular el procés electoral ha acompanyat mes de 120 processos electorals, en especial als territoris, com Catalunya, que no han desenvolupat Llei electoral pròpia. Reserva orgànica i llei pròpia L’apreciada, almenys per qui subscriu aquest text, LOREG és una norma que amb les seves coses positives i negatives, no deixa d’establir un sistema electoral, que arcaic a mes no poder però que funciona amb una precisió sorprenent. És evident la importància de la norma, doncs és estructural al sistema polític de l’Estat i per tant, ens trobem una reserva de llei orgànica a l’article 81 de la Constitució de 1978. Tot i la reserva de llei orgànica les Comunitats Autònomes poden desplegar una llei...

Arran del traspàs del Papa Francesc ens trobem amb un bombardeig d’articles (preparats de fa setmanes) de com es celebrarà una de les litúrgies que aixequen mes curiositat a la resta de mortals, el Conclave per a l’elecció del nou Papa. Interessant i carregat misticisme, el conclave ostenta moltes similituds amb l’elecció de l’alcaldia de qualsevol municipi del nostre país, doncs aquest procés també te un alt contingut simbòlic i de forma, amb petits detalls que s’escapen del coneixement popular i inclús d’alguns secretaris d’Ajuntament. Mitjançant el present escrit plantejo humilment una comparativa entre els dos processos així com les casuístiques curioses que es poden donar en el procés d’elecció de l’alcaldia.   Normativa aplicable Com qualsevol litúrgia, o acte administratiu, aquest s’ha de realitzar seguint els procediments establerts en la norma, així que per tal d’establir i conèixer com s’ha d’elegir l’alcaldia, un cop celebrades les eleccions locals és la (aprec...

  Introducció Va saltar la notícia (de forma molt local) que una regidora participava, mentre circulava amb el seu cotxe, a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa. En un primer moment em va semblar divertit alhora que estrany, tot i que només conec superficialment el Reglament Orgànic Municipal i creia recordar que aquest no havia desenvolupat una regulació especial sobre la participació als òrgans col·legiats de forma telemàtica. Marc normatiu El règim de funcionament dels òrgans col·legiats locals es troba regulat tant a la normativa estatal —concretament al capítol I del títol V de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, al títol III i IV del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, així com al capítol I del títol V del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigent...

    PODEN ELS ELECTES LOCALS COBRAR PER OFICIAR CASAMENTS? Introducció Els electes locals, aquells escollits per part de la ciutadania del seu municipi que ostenten una sèrie de drets, deures i prerrogatives inherents a la seva condició, essent a vegades de tediós compliment i a vegades d’allò més gratificants, com per exemple el poder oficiar casaments. Marc normatiu El Codi Civil estableix a l’article 51.2 que seran competents per a celebrar matrimonis: L’Alcalde del municipi on es celebri el matrimoni o regidor en que aquest hagi delegat El secretari judicial o notari El funcionari diplomàtic o consular encarregat del Registre Civil a l’estranger Cal fer una menció especial al fet que mitjançant la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, que modifica l’article esmentat s’elimina la possibilitat als Jutges de Pau de poder celebrar matrimonis. Aquest fet no és baladí, ja que molt probablement la càrrega de celebració de matrimonis es dividia a parts iguals entre ...